UNIVERSO IN VERSO

sábado, 1 de mayo de 2021

El día es uniforme y gunitado, 

escandaloso e inusual.

Más reído por inesperado,

que llorado sobre pedestal.


He temido las respuestas

de mis preguntas sin contestar.

Sólo eran un montón de letras,

que más dará lo que quieran contar.


Siendo así me exasperaba,

articulaba un sonido gutural. 

Como Guy Fawkes frente a sus caretas, 

haciendo estallar mi parlamento en una explosión sin igual. 


lunes, 16 de julio de 2018

UNA HABITACIÓ PRÒPIA


Racó de solitud i de infantesa, 
una prestatgeria plena de tú.
Les històries t'envolten i la llum
comença a fer acte de presència.

Cada setmana una nova peça
del puzzle que vas començar.
Ara som esperant enriquerir-nos de la teva sabiessa,
ens fem fortes generant sinergies,una lleugera setmana per a poder-ho assimilar.

Els fas replantejar-se les seves creències,
del concepte privat de la propietat.
Una Habitació Pròpia ens ofereix un món d'experiències,
perquè és un lloc molt petit, però on pot viure tota la societat.





martes, 17 de enero de 2017

UN PAÍS SOBRE MI ESPALDA

En mis mañanas recorre sediento
de placer innato mis entrañas y
por dentro retuerce historias,
desde mi hombro a la espalda.

Es un dolor de extinción primigenio,
cual si fuera rebelión en España.
La rojigualda victoriosa y ostentosa,
sometiendo a la tricolor de mi cuerpo.

Por ello seguimos vencidos y ralos,
cual cabello de Sansón,humillados.
Agachando la cabeza a la más mínima,
sellando el dolor de un país en nuestra firma.

Bueno,igual sólo era temor sentido y no educado,
reminiscencias incongruentes de un oscuro pasado.
O quizá la primavera perdonándome la vida,
llevándose los placeres y dejándome desidia.

martes, 18 de octubre de 2016

CONSCIENCIA

Observas decaída y rigurosa
la noche,
ya no es lo que era
huele extraña.

Solía ser fragante,
ahora yace rala de deseo
como yo,
tú.

Ahora gateando,dolosa,
cual asesinato,
no muerte sobrevenida,
extensa.

No has de extinguir tu sino,
aleteada.
Comportamiento perfecto,
fin de partida.

jueves, 22 de septiembre de 2016

REFLEXIONS INCONNEXES

Cau la nit què surt tots els matins,
plena i grossa com a lluna nova.
Mullat sencer,sóc estès sota la roba,
perdut per les voreres de tots els camins.

Encara continue mirant darrere meu,
fa temps que no trobe l'ombra que m'acompanyaba.
I la solitud va desfent-se sota les creus,
com esglésies plenes de llibres i de ràbia.

Però,no em tinc molta estima com amic,
com un noi gallec o català de la mateixa Vilanova.
I malgrat que em passe tot el día mirant-me el melic,
sempre he trobat temps per escriure i cantar-li a la trova.

Vaig aprendre tard a caure a terra dempeus,
les rajoles del terrat reflectien el sol,que em cremava.
I fins i tot ni jo mateix m'escoltaba,hi havien moltes veus,
els pardals ja s'escapaven per la porta oberta de la gàbia.

martes, 23 de agosto de 2016

NORMALIDADES EXENTAS DE PAGO

No hay respuestas cotidianas que oxigenen,
sólo el rumor inintelegible de la nada.
No hay recuerdos que alimenten mis mañanas,
y es ya tarde para alimentarme de mi bilis.

Lo cierto es que dejó de doler hace tiempo,
la ignominiosa mella se integró ya en mis sienes.
Más hoy sigo soñándote y no vienes,
sintiendo mi atalaya invadida por tus siniestros demonios.

Foribunda,como la soledad equitativa,
denostado sueño de normalidad consumada.
Juglar sin cuentos ni canciones conocidas,
pobre de espíritu en tierra de iglesias quemadas.

Soy un cantautor sin encanto ni guitarra,
un juntaletras cualquiera en busca de su sino.
Un marinero de tierra en busca de su sirena varada,
una piedra que pincha tus ruedas por las sendas y caminos. 

lunes, 22 de agosto de 2016

EL ALMA EXISTENTE/L'ÀNIMA EXISTENT

Llegaste vespertina y de repente,
resuelta,temprana,
como la luz de las mañanas.

Alumbraste la tarde del diecinueve,
tan risueña y móvil,
que el reloj paraba sus manijas.

Moviste al fin los bracitos,
mi tranquilidad se sintió acomodada:
"¡No le pasa nada,no le pasa nada!"

Comencé entonces a disfrutar del contemplarte,
tras el cristal frío e inhumano de neonatos,
como si el futuro de mi vida dependiese únicamente de mirarte.

Comence a entendre perquè les finestres s'obrin,
i els pardals comencen a prendre el vol:
Estimen cada racò de pell que rodeja el teu cor.

Em sent orgullós d'èsser el teu oncle,
de que em canvies la vida d'aquest mode.
Ja ets açí,neboda.Pren el mon qual si fora a acabar-se.

Ama,estima,vol,trepitja la terra amb força,
viu amb la inocència intacta i amb seny,
caldrà que lluites i tú ho sabràs fer de sobra.

Tens una mare plena d'amor i esperança,
un pare què canvia vides,un oncle poeta.
Tens iaios,iaias i besàvia.El teu futur serà tot el que escrigues des d'ara.