He posat finestres als meus braços,
he ficat sirenes al disert,
dins d'una pareja d'ulls plorossos,
al costat de la gàvia dels meus sentiments.
Neuròtiques sortides de somnis,
graelles roìdes pel temps,
partides jugades a nits perdudes,
gelats de papers que ens posa calents.
Cadascuna de les teves ullades,
qualsevol tardor sobre parelles solitàries,
frenètica bùsqueda d'horizonts maleïts,
cridant cada`paraula,si¡,sempre a crits¡¡¡.
Traçar la sil·lueta dels nùvols què s'apropen,
pintar de blanc les mans d'aquells què tot ho perdin,
llitar-te al teu llit,com si ho fosin a prohibir,
però no morir-te,de sobte,no morir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario