Afanya't,per la sortida difuminosa del VerdCel,
tria moments en que acomiadar-se no va ser senzill,
a causa de desobeir i dir-te:no hi ha res a fer,
que tú has de fugir d'aquesta mentida,pero ho has de fer sense mi.
Tornaràs a sentir la música al teu voltant,
preu de les vides que d'ací una estona viuràs.
Sola,davant de la ximeneia,pararàs taula i riuràs,
pensant en quan creies que ta vida mai anava a millorar.
De sobte,la solitud fa companya a les nits i el cervell,
demanarà volums de Quevedo i d'Alas Clarín.
I com un llençol enlairat per núvols de fum,
decideixes deixar-me adormit,mentre somie ofegar-me en perfums.
No hay comentarios:
Publicar un comentario