Plany d'un país a la foscor

Va calfant-se la meva ànima,
perquè avui no sents la meva veu.
S'afona com si fora de paper aquesta estima,
a l'estany d'aquest parc on ens trobeu.

I aquest plany que m'acompanya,
plena les salines del sud del país,
fregant el meu rostre,pensant en fugir,
d'una terreta plegada als designis d'Espanya.

Caldria que féssim una revolució,
però sense ambigüitats ni jocs florals.
Hi hauria que dir-li als corruptes:tots a la presó,
i a qui no vulgui,pasar-lo pel fil d'un destrall.

I començar a viure com a una cançò,
de qualsevol dels discos d'obrint pas.
I fer prats de llibertats amagades al matalàs,
on han estat ficades fins que es va acabar la foscor.