Deixa que pase el temps pels teus cabells rossos,
com un vent calfat i dolent per als pulmons.
Fes un exercici de regeneració dels cossos,
deixa't tots els aliments que contenin midons.
Cura't de ser el llençol amb el que es moque la nit,
i la noia que és pregunta qui i on es quan arriba la foscor.
Tens que dormir com si t'haguessin tret el llit,
del lloc on ja no sabies si tornaries o no.
Per això avui has de vindre amb mi,
trencant el teu passat on triaves malalties,
axeicant-te ràpidament de la cadira que hi ha al cim,
d'aquesta muntanya a Novelda anomenada Betíes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario