Es la suor què cobreix les meves venes,
la que posa la meva ànima nuda,
la que sospita sentiments,ara barrejats,
i fan què açò no sigui una casualitat.
Temptacions fredes de calor,
pentagrames de sorolls inacabats,
un vaixell petit que travessa la mar,
demanant què li rescaten,per favor.
Portant la creu dels aturats a l'esquena,
realitzant els precipicis dels mercats,
que pertany el meu barret al teu vestit,
i aquest canvi que s'espera,massa no ha de tardar.
Per això demane rodalies al sistema,
més enllà de les misèries produïdes per la banca,
desenvolupar les consciències de tota una branca,
i desinstitucionalitzar als lladres,i la seva estratagema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario