Voldria dir-te mil paraules,
subscrites a les teves malaties.
Tenir concepte real de que no t'he perdut,
i continuar buscan-te mes enllà d'aquestes rodalies.
Pero son mentides els fanals que il·luminen aquest terme,
ple d'amors maleïts per les bruixes i les fades,
buit de sentiments que m'ofeguen a les flaçades,
perruquers que s'obliden de que existix per no vore-me.
JA SOC AQUI¡¡¡dius mentre travessa la porta el vent de mistral,
i comences a tenir mal de cap,acaba per obrir-se una escletxa,
per dones maleïdes fiques els peus dins del fang,
traus de la butxaca un llençol,i comença a prendre la metxa.
Saps on són els catèters què hi van posar-te quan dormies?
On són ara els acords determinats pels arrels dels teus llentiscles?
són a Bètera,a Solsona,a Camprodon,al Camp de Mirra,
son petits,renegociats i fent d'espart d'una espardenya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario