Somniaves amb llitar-te amb la calor,
i trencaves les finestres.
Sabies prendre bona nota de les teves despeses,
mentre triaves entre gelar-te i donar foc.
Ara mateix,caldria que em diguessis noi,
home jove fet de metals amb els que tremoles.
Ser esportista il·lusionat amb ser membre del COI,
i que comença a pensar que li rodeja la gent,mentre es troba a soles.
Així doncs no em farè cobard de mi,
triarè jo a soles les llunyanies que m'allunyen,
dels teus ulls,del teu somriure,que avui m'ajupen,
fins aconseguir el teu amor,que no sembla ser senzill.
I patir per tu cada nou matí,
com si fossis desvirgada del meu ànim.
Mentrestant jo ja vaig calfant el llit,
i alhora penses que per tu soc nomès un fàstic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario