SOM HI

No sabria dir-te d'on em neix la gana,
no puc respondre.
Caldria que em diguessis com arreglar Espanya,
tota en ella inexistent i sempre per resoldre.

Som hi al carrer des de la matinada
esperant el moment precís,
on la nit comença a desfer-se en onada,
i dona pas a la llum d'un sol que ens fa patir.

Encara tenim present les paraules d'amor,
senzilles i tendres com ametlers en flor.
I seguint els pasos d'en Jaume I el conqueridor,
entrem a sang i foc per les terres on es llita la calor.

Mereixem com a poble respecte i honor,
no som peons en mans dels poderosos i dels senyors.
Hem de sortir als carrers a desfer les mentides,
que construeixen amb els impostos que paguem a les clases mes roïnes.