Tornar per pedres fastigades de la vida,
ofegar-se en sentiments de rates penades.
Que a la teva cova no trobe mai una sortida,
i es ja massa tard per a començar a creure en fades.
Es estat del meu forani i negre cor,
es la llar de les flaçades de colors.
El jardí de les pintures de sa dona,
es trellat de les torrades altra estona.
Es calçot al meu sabor la teva gana,
i la dieta que jo porte es diu vegana.
Posen ferm la tristor als meus desitjos,
es calaix el meu cor dels teus capritxos.
Tinc turments aturmentats de reverències,
una llar,una jaqueta,una amanida.
Tens un cel,una frescor,i mil consciències,
tens gelats,i un xicotet que da la mida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario