una nit somniada

no tinc què anar,posant tacades als meus passos,
no tinc que fer,a qualsevol nit el paiasso,
no vull mentir,sobre si et vull o no et vull,
no tinc què anar possant els meus peus als teus espais buits.
no tinc què fer,de ma vida una vida ple de fum,
si tinc què fer de la meva vida un sac brut.
Ja no hi ha res a dir-te a tu
ens vorem a la vora del bar PATU's
i hi tornarem a dir-mos coses,
entre retrovisor i finestra d'un cotxe,
preparant a la ixida,una pallissa social,
què ens trenque els genolls,i els trenque els coltzes,
i que ets posse mirant cap al fem dels veins les bosses,
I què et diguen:et vull noia,aquesta nit tancada,
I què em diguen:no vull res que no sigui la teva mirada.
però la realitat es una altra;
no volen mes que m'aparte,
no volen mes què dessaparega
no volin mès què no existisca,
però sobre tot,no volen,que crega què m'ha vida,
al costat de la seva vida,
es una merda seguida,
de la existència deguda,
a un deu què no existix en ànima nuda.