No va ser un final feliç

Buscava la nit als teus ulls pedregossos,
ficava la meva mirada a la llar de la llum,
posava la ma al foc de les meves mentides,
esperava,no mès,poder estar amb tu.
Però la finestra em dessitjava malaltìes,
cridava alegrìes a gent inoblidable,
desterrava il·lusions adscrites a la meva veu
tornava pels camins predegats,
on encara esperi què se t'hi torni a escoltar.
La veritat de tot això,
es què no n'es tant difìcil com tu ho veus.
Es una veritat mediterrània,
des de el cap de la Nao,
fins al cap de Creus.
eh¡ I no va ser un final feliç,
perquè estavem esperant un altra cosa,
llavors no sabìem que fer-hi,
i com encara no havìem viscut la vida,
ens va parèixer una cosa meravellosa.