DE MOMENT,RES

No vull sentir la teva edat,
ni què el mon no gira al teu voltant,
vull que acceptes la dura realitat,
que la culpa la te sempre la trista societat.

I no cal qué diguis res,
no fa falta continuar,
amb la farsa i el plorar,
què nosaltres volem la nostra llibertat.

Jo vull ser al teu costat,
tindre el don de la tranquilitat,
seure damunt de les cançons,
què t'escrit a la vora del mar.

I tastar la humanitat,
amb panxa plena d'aire-i-realitat,
poder viatjar,
a la lluna plena i a la eternitat.

Volem cridar,
als poders polìtics de comunitats,
de vora la mar,
on ratjoles trencades recordin la prosperitat.

I no saps si hi ha res mes a dir,
sol et dic què t'alçis contra el capital,
contra el poder què-ara s'ha establit,
i contra el sistema què-ens te farçits.