Quan plora l'ànima

Ve del nord el sentiment que tinc al perdre-te,
com si foren de paper les il·lusions de la meva ànima.
Des de lluny no et puc dir si estic observan-te,
tan sols que serà per a sempre per a tu la meva estima.

I no atendre a raons,ni a escenaris,ni a poesia,
tan sols tornar a vore-te darrere dels miralls,
els quals porte ja molts any sense deixar-los de trencar,
quan te torne a buscar,quan te torne a buscar...

Ets per mi religió adolida d'un idol a qui venerar,
com agulles de seda que travessen la meva vida,
el meu cor,el meu braç,el meu mirar,
com la porta que m'ha de dir per on para la sortida.

Quan plora l'ànima,i es despullen els cossos,
per un preu raonable i lliure d'impostos.
Al moment precís en que notes la teva estima farcida,
no coneixes sentiments,i gaudixes penetrant la meretricia.