No vull plorar per tindre-te lluny de mi,
encara no.
No tinc la meva vida,penjada de les teves terres,
encara no.
Però si tinc amistats,pirineus i cireres,
què encara no vull oblidar.
Quan m'asavente què estic esperan-te,
a la terra d'orito,pensan-te.
Vull agafar-me de la cola del teu vent,
tinc moltes ganes de tornar pels teus camins,
però encara segueix açì,patint,
esperant poder tornar quan tingui diners.
Vaig a presentar le meves credencials per viure a Solsona,
a Lleida capital,o a qualsevol dels teus pobles,
perquè no vull allunyar la meva ànima del teu cor,
perquè cada dìa què passa,estic mes a prop de la teva frescor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario