Es un vaixell que navega a la deriva,
una flaçada,un cos,una llauna,
com una temptació de vore-te a la meva vida,
rodejat de tisores per fer millores a la nostra fauna.
Es un mont cremat per plaques de gel,
Monfort cau derrotat com si fora de paper,
desestima el meu recurs la molt honorable alcaldessa,
i jo pense en possitiu,doncs tinc molta mes saviesa.
Llavors,i perquè el poble ha parlat?perquè arriven eleccions...
I jo em fique en aquest grapat,sense atendre a mes reflexió,
pose enmig de la tendresa,la força bruta més injusta,
la energia menys nociva,i tot un bosc d'animals i fusta.
I ara que no hi ha volta enrere,que ha començat la carrera,
fique els turmells en el fang més sospitòs de tindre malalties,
perquè així soc jo,un temerari,vaig a recòrrer les rodalies,
per tal de fer una cançò que parle de tu,i acabar fent una ximpleria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario