L'HORA DE LA VERITAT

No trobe estima si no és al teu costat,
troç de fum la meva veu,el meu mirall.
Cau la meva ànima als peus del teu cos,
dessitjant un nou món,un que sigui meravellòs.

Ara visc lluny de negres pensaments de fatalitats,
prop de les finestres del teu cor,al costat de la veritat.
Trau les mans de les butxaques mentre camine pel passeig,
pensant en dir-te que t'estime,amb por de fer el lleig.

I no cal que em diguis quan,no cal que em facis cas,
tan sols gaudeix del teu futur,de la teva realitat.
Posa fred a les muntanyes de sorra,a les nits,
crida el meu nom per tot arreu,fes-lo a crits.

Doncs el bateig de foc del nostre amor es a prop,
no tardarà molt a arribar,quan el temps ens digui ara pots.
Renovarem la nostra estima,tant dificilment treballada,
en nits on la pell gastada,s'arrossegava a ras de l'amagada.